|
|
BeAmadeu Bernadó (Barcelona, 1899 - Clichy, Paris, 1974) Polític i periodista. El 1924 ingressà a Estat Català. En contacte amb els cercles marxistes de l'Ateneu Enciclopèdic Popular s'orientà cap a ells. El 1926 abandonà Estat Català i el 1928 participà amb Jordi Arquer en la fundació del Partit Comunista Català (PCC). Fou dirigent del seu portaveu, “Treball”. Quan el 1930 el PCC s'uní amb la Federació Comunista Catalanobalear (FCCB) per fer el Bloc Obrer i Camperol (BOC), abandonà el partit. Proper a Estat Català-Partit Proletari (EC-PP), finalment no hi ingressà, i el 1932 ho va fer a la Unió Socialista de Catalunya (USC). Fou redactor de “L'Opinió” i de “Justicia Social”. El 1936 la USC s'incorporà al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i fou cap de redacció del seu portaveu "Treball". El 1939 s'exilià a França, on participà en la resistència comunista contra l'ocupació nazi. Dins de la polèmica al si del PSUC, s'arrenglerà amb el sector catalanista liderat per Joan Comorera. Destacà com a historiador de l'obrerisme. Veieu: Arxiu d'Obres d'Amadeu Bernadó. John Desmond Bernal (Nenagh, Tipperary, Ireland, 1901-1971) Científic anglès. Destacà en la física de fluids i en l'aplicació dels raigs X en la cristal·lografia. Estudiós de la filosofia i de la història de la ciència. Professor de Física en el Birkbeck College, en la Universitat de Londres. Membre de la Royal Society of London des del 1937, i de l'Acadèmia de Ciències de la URSS (des del 1958). President del Consell Mundial de la Pau. Premi Lenin (1953). Autor de «La ciència en la història de la societat» (1954, traducció al català d'en Jordi Solé Tura). Veieu: JD Bernal Internet Archive i la seua versió catalana (en construcció). |
|